Educació caninaGos urbà

Has pensat algun cop en ensenyar obediència funcional al teu gos? Habitualment em trobo amb gossos entrenats pels seus guies que responen a un munt d’habilitats a canvi d’un premi. Gossos que responen de forma ràpida i fins i tot “de memòria”: m’assec, m’estiro, dóno la pota i rebré un premi.

M’explico, parlo de gossos als quals rutinàriament se’ls demana una habilitat després d’una altra, de manera tan ordenada que al final el gos opta per anticipar-se. Vol acabar al més aviat possible per rebre el premi.

Especifico que no és cap una crítica. M’agrada veure com l’humà inverteix temps a ensenyar nous coneixements i passar estones divertides amb el seu gos.

En aquest article parlaré de les diferents funcionalitats que se li pot donar a una habilitat simple com l’asseure’s o tombar-se. A més a més, aniré més enllà i treure partit a aquesta predisposició i motivació per part del binomi guia-gos.

Amb aquest blog pretenc donar-vos idees per provar amb els vostres gossos, donant un enfocament diferent a l’entrenament diari del gos urbà.

En primer lloc, parlaré de les habilitats més conegudes: asseu-te, tomba’t, permanències (quiet), resposta a la crida (vine aquí), puja-baixa.

Habilitat “asseu-te”:

Habitualment és l’habilitat número 1 de l’inici d’una successió d’habilitats. Prova de demanar-li al teu gos aquesta habilitat quan vulguis potenciar la seva concentració en tu.

  • Per exemple: abans d’iniciar jocs interactius pot ser un indicatiu que l’activitat començarà però ha de concentrar-se i esperar a que li donem l‘okey per començar.
  • Un altre exemple podria ser demanar-li l’habilitat únicament perquè ens pari atenció. Podeu treballar-ho en moments on el gos comença a desconnectar de vosaltres, hi ha molts estímuls (gossos, pilotes, cotxes..). Us recomano prendre distància dels estímuls, per començar, i ajudar-vos amb un premi o joguina.

Habilitat “tomba’t”:

Per mi, en obediència urbana, ha de ser un sinònim de calma i auto-gestió.

Pots començar augmentant l’exigència de l’exercici: demana-li que es tombi i premia la permanència de l’exercici. Després augmenta el temps de manera progressiva: aguanta 10 segons, 15 segons, etc.

Estàs ensenyant-li a tenir paciència i confiança en tu!

Les permanències “quiet”:

Quin sentit pot tenir demanar-li al nostre gos que es quedi quiet? Parlant sempre en un context urbà.

A mi m’agrada veure aquesta habilitat com un joc, no com una imposició.

Per aquesta rató, avanço a poc a poc i si hi ha error torno a començar l’exercici. És una mica artificial demanar-li a un animal que estigui totalment quiet, per què si. Per això us plantejo la següent pregunta:

Quan li demanaríes una permanència al teu gos?

Per aquest motiu és important saber en quins moments li demanarem, quina funcionalitat li donarem i, sobretot, fer-ho sense forçar a l’animal i procurant treballar-ho en un ambient positiu, neutre.

A més a més, premiarem bastant aquest exercici. Serà la nostra responsabilitat saber escollir els millors entorns per començar a treballar: a casa, bosc, zones de tranquil·les en general.

Més endavant, afegirem distraccions: més distància, entorns diferents, estimuls controlats, joguines, persones, gossos…

En definitiva, treballar una permanència és una habilitat molt completa: treballa l’autocontrol, la concentració, la independència i el vincle amb el teu gos. Però hem de tenir en compte tots els factors per no inhibir al nostre gos.

*En aquest article diferenciarem aquesta habilitat de l’estar calmat en una terrassa.

La resposta a la crida “vine aquí”:

Aquesta és una de les habilitats més demandades a les classes d’educació canina.

És important que el nostre gos sigui capaç d’acudir a la crida en qualsevol situació: al parc amb altres gossos, en situacions de risc, platja, bosc, excursions…

  • Un truc: crida al teu gos per què sí i premia’l per venir i quedar-se amb tu. No el cridis únicament quan vulguis marxar cap a casa. Són grans associadors! I si sempre el crides quan marxes… No voldrà venir.

Les habilitats “puja – baixa”:

Aquestes habilitats se solen ensenyar quan “ja existeix el problema”. Quan el gos es puja al llit, a la taula o al sofà i no volem que el faci. A més a més se’ls hi diu com a càstig/avís de que no ho està fent bé.

El teu gos sap què pot fer i què no?

No podem esperar que el nostre gos entengui les normes de la casa si abans no les hi ensenyem.

Comença ensenyant-li a pujar i baixar amb diferents objectes. Més endavant li podràs demanar que baixi dels llocs on no vols que pugi sense confontació.

Prova d’ensenyar-li amb el cotxe, superfícies del carrer, etc.

Un cop resumides les habilitats més conegudes, m’agradaria aprofundir una mica més.

Les manipulacions:

Acostumar al nostre gos a ser manipulat per tot el cos pot ajudar-lo en les visites al veterinari, la seva relació amb els més nens de la casa, si té algun problema de salut…

És important que des del primer dia anem acariciant totes les parts del cos del nostre gos. Sempre tenint en compte la seva personalitat, la seva història i entenguem fins a on podem arribar perquè no sigui una experiència negativa. No tenim pressa, pots simular una exploració veterinària amb delicadesa.

Busca moments tranquils, ajuda’t de premis…Al final, aquesta activitat es convertirà en una situació normal, rutinària.

Si el teu gos no es deixa manipular o no li agrada gaire, contacta amb nosaltres. T’ajudarem!

El maneig de corretja:

Aquí som nosaltres els que hem d’aprendre.

Un bon maneig de corretja, evitant correccions brusques o tirades i, utilitzant un bon material, augmentarà la qualitat dels passejos. A més de poder evitar conflictes d’una manera més eficaç, millorarà el vincle i comunicació amb el teu gos.

Tens dubtes sobre quins material pot anar millor per al teu gos? Escriu-nos.

I, per acabar, però no menys important…

El teu gos sap “no fer res”?

Crec que és una de les habilitats menys conegudes i més importants per tenir un gos equilibrat, tranquil i feliç en un entorn urbà.

A la majoria de nosaltres ens agrada anar amb el nostre gos a diferents llocs. Ja sigui al bar del costat de casa, al centre de la ciutat o agafar el cotxe i anar-nos de càmping, pícnic, etc.

En situacions en les quals el nostre gos ha d’estar quiet, si o si, ens trobem amb un problema: s’avorreix.

En aquestes situacions els gossos comencen a vocalitzar, demanen atenció al propietari, mosseguen la corda, reaccionen amb altres gossos i persones en moviment…

Per això és important ensenyar al nostre gos a acceptar que hi ha moments del dia on s’avorrirà. Per iniciar-lo, pots ajudar-te  amb ossos o alguna joguina emplenable (kong, per exemple).

Allunya’t d’enganyar-lo amb trossets del teu menjar perquè es quedi assegut. Així només aconseguirem augmentar les seves expectatives i per conseqüència la seva frustració al no rebre més menjar.

Aquesta conducta ha de ser ensenyada i, de vegades, resulta difícil o delicada d’ensenyar. Si el teu gos mostra conductes de frustració en situacions semblants et podem ajudar i donar pautes per solucionar-ho. Si vols millorar alguna conducta del teu gos, contacta amb nosaltres i t’informarem gratuïtament de quina pot ser la millor opció.

Obediencia funcional, el gos urbà.

Article escrit per Helena Castro

Bewoof – Educació Canina

Si tens qualsevol dubte, escriu-nos! Ens posarem en contacte amb tu el més aviat possible.

Contactar