Educació caninaGos urbàMaterial de passeigPasseigRutines

El meu gos tira de la corretja. Què puc fer?

Aquest article amplia la informació del post “el meu gos tira de la corretja”que acabes de llegir al nostre instagram.

Sortir a passejar amb el teu gos pel parc a vegades es converteix en un malson: tibades, estrès, frustració… Fins i tot hi ha vegades que sembla que el gos torni més alterat després del passeig.

Per nosaltres, i creiem que per tu també, poder passejar de manera tranquil·la i coherent amb el nostre gos és una de les conductes més importants a ensenyar.

Volem un passeig per l’animal, amb moments de diversió i relaxació. No és just que l’animal es passi el dia a casa i en sortir al carrer hagi d’obeir estrictament a totes les nostres ordres.

Però tampoc hem de deixar que ens arrossegui, vagi d’estímul a estímul i faci del passeig un moment de bogeria i excitació. Humà i gos han de gaudir per igual.

* Pots fer-li un cop d’ull al nostre Blog del “Passeig Ideal” on et donem idees per dur a terme un passeig divertit per a tots dos.

Som-hi!

Una de les coses més importants a tenir en compte abans de començar és el material de passeig. Aquest s’ha d’escollir segons grandària, edat i salut física.

A Bewoof treballem amb collaret bàsic i/o arnés de pit + corretja de tela, en alguns casos de cadena.

No recomanem per a cap fi l’ús de collarets de càstig: ofec, pinxos, semi-ofec, etc. Tampoc recomanem l’ús de les corretges extensibles: el seu ús sense un molt bon maneig genera confusió i frustració a l’animal.

Per què un gos tira de la corretja? Motius.

Una cop hem escollit el material, analitzarem i coneixerem al nostre gos.

Pot tibar de la corretja per diferents motius i conèixer-los ens donarà pistes de com actuar:

Por:

Si el nostre gos té por a altres gossos, sorolls o persones és molt probable que vulgui allunyar-se d’aquests estímuls. Fins i tot pot arribar a bordar o tirar-se cap a ells amb l’objectiu d’allunyar-los.

Experiències negatives:

Si el nostre gos ha tingut experiències negatives amb algun estímul en concret, voldrà allunyar-se o allunyar-ho tan aviat com sigui possible. Aquestes experiències estan directament relacionades amb l’aprenentatge i és altament recomanable que les consultis amb un professional de l’educació canina perquè t’ajudi a solucionar-les o redirigir-les.

Dolor:

Un gos amb dolor tindrà una actitud més a la defensiva, estarà més alerta i desconfiat. És probable que vulgui evitar el contacte amb persones i altres gossos.

Entorn:

Hi ha vegades en les que un lloc massa concorregut, amb molta varietat d’estímuls o amb estímuls amenaçadors per ell o, fins i tot situacions de molta excitació generen un nivell d’estrès massa elevat en l’animal i això es tradueix en estibades de corretja, múltiples direccions, lladrucs, etc. Especialment si el nostre gos té pors o no està acostumat a aquests ambients.

Anticipació:

Com ja hem comentat diverses vegades, els gossos són grans anticipadors. Molts coneixen el barri o el camí i s’inquieten per voler arribar el més aviat possible a la destinació.

Falta d’exercici:

Ja sigui per l’edat, raça o activitat durant el dia, hi ha gossos que necessiten un alt nivell d’activitat física i mental. En molts casos, solucionem gran part de la conducta amb una rutina de passeig estable i adaptada a l’animal.

Falta d’autocontrol:

Alts nivells d’estrès, excitació i una gran dosi d’energia són la barreja perfecta perquè el gos que no ha treballat autocontrol surti al carrer massa enèrgic.

Falta d’entrenament:

Els gossos no han nascut per anar lligats d’una corretja i passejar tranquil·lament pel carrer. Hem de ser conscients d’això i ensenyar-los amb paciència i dedicació que la corretja és un límit i que ha d’estar més atent a nosaltres.

Cadell:

Explorador activat! Si el nostre gos és un cadell és molt normal que surti al carrer i vagi ensumant i visualitzant l’entorn sense cap direcció concreta. En aquests casos hem de tenir una mica més de paciència i donar-li marge perquè pugui explorar i conèixer d’una manera agradable l’entorn que l’envolta.

Què puc fer-hi al respecte?

Bé, ja coneixem els motius pels quals el nostre gos pot tibar de la corretja. Ara només ens queda posar en pràctica els següents consells i ser conscients que ha de ser un treball diari i si se’ns complica o tenim massa dubtes podem contactar amb un professional.

  • Observar: Ja coneixem al nostre gos, sabem què li agrada i què no. Observem-lo durant el passeig i siguem conscients de l’entorn que ens envolta. Això ens ajudarà a reaccionar cada vegada amb més antelació.
  • STOP estibades: Tibar del collaret del nostre gos implica un risc per la seva salut física, a més d’una associació negativa a l’entorn o la situació que s’estigui donant. El gos no entendrà que estem tibant perquè freni, fins i tot pot entendre tot el contrari.
  • Controlar la situació: Serà més clar per l’animal, i més senzill per nosaltres, frenar i canviar de direcció o rodejar l’estímul en concret. En comptes d’aplicar tensió o càstigs varis.
  • No forçar la màquina: Si el nostre gos té por o reacciona de manera agressiva, queda descartada immediatament l’opció de forçar-lo. Evitarem aquestes situacions i contactarem directament amb un professional perquè ens ajudi a redirigir aquesta conducta.
  • Vincle: Passejar amb el nostre gos ha de ser una activitat plaent pels dos. Hem de guanyar-nos la seva confiança: el reforç positiu et pot ajudar. Jugar amb la seva joguina preferida, portar premis per felicitar-lo quan fa conductes que volem que es repeteixin…

Exercicis perquè el meu gos no tiri de la corretja.

Hi ha diversos exercicis que poden ajudar a millorar el passeig, l’ideal seria que us guiï un professional:

  • Moments de relaxació: Buscarem un lloc tranquil i menys concorregut per interactuar amb el nostre gos de manera més relaxada: podem demanar-li que faci alguna de les habilitats que coneix, per exemple. Després descansarem una estona.
  • Exercicis d’atenció: Has provat ensenyar-li a parar atenció a través d’un soroll en concret? Picar de mans, xiular… Sol ser una forma molt útil per cridar l’atenció del nostre gos i començar a fer alguna activitat o donar-li alguna indicació. Al principi has de premiar molt aquesta conducta!
  • Exercicis d’autocontrol: Amb l’ajuda d’un professional pots aprendre un munt d’exercicis diferents perquè el teu gos sigui capaç de gestionar els seus impulsos en moments, cada vegada, més difícils per ell. Treballar l’autocontrol és invertir en el benestar emocional del nostre gos.
  • Modificació de conducta: Hi ha vegades que és més complicat o tenim massa dubtes. Quan el nostre gos té pors o reacciona amb poca previsibilitat hem de solucionar aquests problemes abans de treballar les tibades de corretja. Per això contactar amb un professional és la millor opció. Nosaltres podem ajudar-te! Fes clic aquí i digues-nos en què podem ajudar-te.

Fes les paus amb el teu gos!

Escrit per: Helena Castro

Bewoof – Educació Canina

Si tens qualsevol dubte, escriu-nos! Ens posarem en contacte amb tu el més aviat possible.

Contactar